L'art de foc, sí. Quan ho qualifiquem així sembla que tot indica que ha de ser passatger, caduc, eventual, i no obstant això tots tenim en els nostres records aquelles obres de punts i tants mestres que van brillar als nostres carrers i que materialment es van esvair per a buscar un xicotet racó en la nostra memòria.Els materials combustibles: la fusta, la goma, la pintura, el cartó... Van desaparéixer dels nostres barris per a deixar passe a una pasterada de records que cap màquina de neteja, després de la crema, va poder emportar-se.Aquests arquitectes de l'element clau de la nostra festa de fogueres caminaven una mica desemparats, una mica desinformats i bastant desatesos, per la qual cosa van arribar a la conclusió que entre tots, amb l'ajuda del conjunt d'artistes i buscant assessorament legal i econòmic en qui sabera donar-li-ho podrien madurar, reforçar-se i arribar als nostres dies.L'objectiu es va aconseguir amb la creació del Gremi d'Artistes de Fogueres i hui tots coneixem a molts dels seus integrants que ens fan reviure les nostres fantasies d'antany cada 18 de juny, quan comencen a alçar les seues obres en els nostres barris.Forts i units han de continuar perquè a les seues mans estan els futurs records dels nostres fills i també dels nostres nets.No podem consentir que Alacant perda l'essència del seu art de foc, els nostres creadors de fantasies han de perdurar sempre.